Sector d'incendis

Anomenem sector d'incendis a una zona de l'edifici compartimentada respecte a la resta de l'edifici per mitjà d'elements separadors que suporten el foc i es poden classificar com a resistents si es compleixen els requisits següents.

● Capacitat portant o estabilitat

● Estanqueïtat al pas de gasos calents o flames

● Manca d'emissió de gasos inflamables a la cara no exposada

● Resistència tèrmica adequada per evitar que es produeixi a la cara no exposada temperatures més grans que les establertes a la norma UNE

● Les propietats de resistència al foc s'han d'adequar a totes les superfícies relacionades amb el sector d'incendis. Sòl, sostre, parets i buits o elements de pas com són les vidrieres, portes, platinets i altres.

El resultat final és que quan es passa d'un sector a l'altre es fa d'un entorn de risc als altres, obtenint un alleugeriment de les condicions de risc prèvies.

Les particularitats de resistència al foc es resolen d'acord amb un temps determinat, que pertoca al temps en què perdurin les condicions abans anunciades exposat l'element a un foc en condicions normalitzades. Foc i requisits que corresponen a l'assaig d'acord amb la norma Norma UNE EN 1634-1 (Resistència al foc de portes i tancaments) i UNE EN 23093 (Resistència al foc de l'estructura i elements de construcció).