Graus de seguretat a les alarmes

Graus de seguretat dels sistemes d'alarmes. Orde INT/316/2011

L'ordre ministerial INT/316/2011 indica a l'article 2 quina és la definició dels graus dels sistemes de seguretat d'alarma sobre la base de diversos aspectes. Hi ha 4 graus de seguretat, sent el grau 4 el de més seguretat.

Text de la pròpia llei.

a) Grau de baix risc, o grau 1, per a sistemes d'alarma que tenen senyalització acústica, però no es connectaran a una central d'alarmes o centre de control.

b) Grau de risc baix a mig, o 2, per a habitatges i petits locals i indústries en general, que es vulguin connectar a una central d'alarmes o centre de control.

c) Grau de risc mitjà/alt, o 3, per a establiments que han de tenir mesures de seguretat per llei, així com altres instal·lacions industrials o comercials a les quals se'ls exigeixi connectar-se a una central d'alarmes o centre de control.

d) Grau d'alt risc, o grau 4, per a infraestructures crítiques, instal·lacions militars, com són espais que emmagatzemen material explosiu reglamentat i empreses de seguretat de dipòsit de valors, efectiu metalls preciosos, explosius o matèries perilloses, independentment que necessitin connexió amb central d'alarmes o centres de control.

En qualsevol cas, tots els equips han de tenir els certificats segons les normes de la UE: UNE CLC/TS 50398, UNE-EN 50130, 50131, 50132, 50133, 50136. Les certificacions són a l'equip i es poden exigir a l'empresa instal·ladora.

Actualment la majoria de sistemes que s'instal·len, en els casos de grau 1 que indica la llei, pertanyen a grau 2.

En comptar amb sistemes de grau 2, es recomana tenir sistemes de videoverificació, mentre que al grau 3 és obligatori. La videoverificació valida l'alarma i permet avisar les forces de seguretat, per això és tan important.